Igualtat per a tothom.

Quan jo era petita, el meu pare treballava amb un familiar. Un dia, aquest li va encomanar anar a comprar pà i el meu pare, abans de tornar-li va anar a la seva pròpia casa per donar als seus fills un tros d’aquest pà.

Què vull dir amb aquesta petita reflexió? Em refereixo que en aquests moments hi ha molt pà per repartir i molta cultura per compartir a Europa, tot i estant en un segle d’avenços tecnològics. Doncs, el cas és que encara queda molta pobresa, moltes persones pobres i molt analfabetisme arreu de tot el planeta. Malauradament, avui en dia hi ha molts països, inclòs el nostre, on aquest és un greu problema, Així que entre tots els països de la comunitat europea i fora d’ella tenim l’obligació de posar fi a això i aconseguir que tothom tingui un tros de pà i les mateixes oportunitats en tots els conceptes, pel que fa a la cultura, la convivència, ... en definitiva, igual en tot.

Totes les persones amb poder de decisió sobre aquests aspectes tenen la responsabilitat i l’obligació de fer arribar aquesta igualtat en cultura i educació per tothom. Cal dir però que educació vol dir també respecte. Respecte envers els altres, sobretot, ja que últimament estem perdent el model de l’educació moral. Com podem veure cada dia en els medis de comunicació, tant escrits com televisius, alguns professors estant patint agressions fisiques i verbals, per part dels alumnes. També, en aquests moments els mateixos professors estan assistint a classes per tenir una formació per tal de poder resoldre aquestes situacions, i sobretot saber de quina manera han d’actuar en moments i situacions tan dificils de tractar. Malauradament, aquests casos van creixent.

És ben cert que tots tenim dret a una educació i a una cultura general, ja que la ignorància i la manca de coneixement anul.la totalment les persones dins del seu entorn social. Ja és hora que aquestes barreres socials desapareixin. Encara que cal reconèixer que cada vegada més hi ha més igualtat i millor convivència entre uns i altres. En tot cas sembla haver-hi un interés per part de molts de que les coses sortin bé i això dòna una certa tranquil.litat. Actualment, són moltes les persones que estem compartint cultures i idiomes diferents en els mateixos indrets. Tots estem implicats en la tasca de conviure plegats d’una forma civilitzada i respectant-se els uns als altres.

La meva opinió personal és que hauríem de parlar de dos tipus d’educació, l’educació del respecte i la intel.lectual. Personalment, crec que la primera s’hi neix amb ella, no es pot formar, no és pot aprendre dels llibres perquè la portem a dins. En realitat, hi ha persones que la fem servir i d’altres que l’ ignoren. D’altra banda, també penso que tot aquell que té interés i ganes d’obtenir un coneixement cultural té, si vol, tots els medis al seu abast per aconseguir-ho. Així que ningú s’ha de sentir marginat i ha de lluitar per allò que ell cregui que és el seu dret.

Dret a tenir una qualitat de vida sana i justa en tots els conceptes, que els nens no siguin objecte de maltractaments, que tots els països del món lluitin per acabar amb la immigració il.legal, que ningú més hagi d’agafar una patera, però que si ho fan tots arribin sans i estalvis al seu destí i sobretot que siguin acollits amb respecte i estima. Que els emigratns i els nadius ens adaptem a conviure junts i que ningú no hagi de renunciar a la seva cultura només perquè ha hagut d’anar a viure a un país que no és el seu.

Que cada raça demostri l’educació que tenen, i així, entre tots podrem posar fi al racisme. El racisme ha de desaparèixer del nostre planeta, per donar pas a l’educació moral i intel.lectual, ja que són dos virtuts que han de predominar dins dels humans. Que els politics, educadors i ciutadans lluitin per conseguir la igualtat en aspectes com la cultura , el respecte i la qualitat de vida, aspectes als que tots hi tenim dret.

Sempre vaig desitjar que si algun dia arribava a ser mare, m’agradaria que el meu fill o filla estudiés una carrera universitària, que jo pogués escriure un llibe i que un dia jo pogués participar en un concurs literari. Avui per avui, he pogut cumplir aquests tres desitjos. Tinc una filla, llicenciada en filologia anglesa, he escrit un llibre i és la tercera vegada que participo en un concurs de narracions. El que voldria dir és que gràcies a l’esforç i la perseverància de les comunitats i associacions del meu pais he aconseguit part de les meves fites, això si, posant de la meva part tots els esforços en aprendre moltes coses i que han sigut suficients per poder cumplir els meus somnis.